EL MUSEO COMO PRETEXTO

 

2011.

Catálogo de la exposición en el Museo Empordá.

Curadoras: Anna Capella / Cristina Masanés.

 

More info: click here.

"Edi Hirose capture espais en trànsit. En la seva testa professional diària es relationa amb diferents espais d'exhibició d'obres d'art quan aquests resten ocults a la mirada pública. Treballa fent reproductions d'obres d'art i duent a terme el registre de sales en diferents institutions del seu pais d'origen, el Peru. En aquest context va poder assistir al procés de remodelació del Museo de Arte de Lima (MALI) l'any 2008. Un procés qua va interpel•lar la seva reflexió entorn de la gestió de les obres d'art i com aquestes son mostrades al públic, tot originant el seu projecte artistic Intervención-MALI. «Aquesta és la primera vegada qua treballo mostrant els processos de tránsit d'un espai museístic, tot i qua hi va haver algun altre intent. Però si qua he estat treballant en una línia de document fotográfic d'espais o llocs en transició, ja siguin de curt o de llagr, termini. Projecte Pozuzo i Indicios formen part d'aquesta linia de treball.» Al primer, Hirose va documentar el trànsit humà de la comunitat indígene de Pozuzo a la zona central de la SeIva Alta del Perú. I al segon, va capturar arquitectures i hàbitats domèstics en desús.

 

«Cristo de la agonía 2», «Arte Colonial» i «Horizonte» formen part de la sèrie Intervención-MALI, en què posa la mirada en l'espai del museu. Hirose ve enregistrar les sales de la col•lecció permanent del Museo de Arte de Lima mentre s'hi estava produint el procés de transformació, captant situations heterodoxes que d'entrada generen bellesa, curiositat i no pocs interrogants. Què passa a les sales del museu quan el visitant no hi té accés? Ouines decisions es prenen sobre les obres d'art? I sobretot, de quina manera es fa? Perquè, si habitualment el museu se'ns presents com un relat tancat, és en el seu temps d'elaboració quan ens mostra la seva pall mutant i la seva parcialitat, el seu estat de vigilia i el tractament que reben els objectes i els espais. En Cristo de la agonía 2, Hirose converteix un gest tècnic com l'embalatge d’uns quadres a mig fer en un mecanisme dual d'ocultació-visió qua avoca la parcialitat del relat museogràfic. En Arte colonial, és un àmbit sencer del museu el qua opera com una peca significative de silenci. L'ocultació passa a ser subjecte de visió. I en Horizonte, uns marcs orfes potencies, com un negatiu, la seva funció principal, reclamen atenció cap a una pinture inexistent o directament cap al buit. «El titol Intervención-MALI és una forma ambigua de descriure el tema. De fet. tot el que es veu a les fotografies d'aquesta sèrie és una intervenció, ja sigui de la gent mateixa del museu o meva. També hi ha un element lúdic en el titol de les fotografies. Moltes porten el titol de l'obra oculta, en altres casos és un titol descriptiu.» El silenci fotogràfic d'Hirose aconsegueix que aturem la mirada allà on no l'aturaríem mai".